A la senyora, Isabel Sala Cebolla, Padrina de la Candelera, 2011.
PRIMER
El passat mes de juliol es va complir el 56 aniversari de la benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu de la Murta. Un fet que va vindre a recuperar una antiquíssima devoció alzirenya injustament oblidada des dels anys difícils de la guerra civil espanyola i, que amb el pas del temps, ha esdevingut una aportació fonamental al nostre patrimoni local. La providència ha volgut que aquest últim mig segle, haja sigut el més fructífer i profitós de la història associativa religiosa de la nostra ciutat i, per això, és la nostra voluntat fer una invitació a recuperar la memòria d'un període certament rellevant. No podem oblidar que han sigut moltes les persones il·lustres que dia a dia han depositat el seu granet d'arena en la construcció d'un gran espai d'amor i devoció a la Mare de Déu de la Murta. A totes elles, volem dedicar aquest xicotet treball de remembrança, com a homenatge al seu incommensurable esforç.
Aqusta història, va començar un dijous 12 de març de 1953, quan un grup d'estudiants de l'institut Rei en Jaume d'Alzira, assistien a una de les classes pràctiques que el professor de dibuix, el senyor Emilio Ferrero, realitzava amb els seus alumnes. El treball consistia a dibuixar i reproduir amb la major fidelitat possible l'estructura de la casa de camp tradicional de la comarca de la Ribera del Xúquer. Aquella vesprada, la casa de camp a visitar i estudiar era un hort de la partida de Xixerà conegut com l'hort de les madrilenyes.
Una casa senyorial amb doble vivenda, una rústica per als hortolans, i una més espaiosa i luxosa per als amos. L'hort, en principi no tenia més interés que la seua pròpia estructura, però en les seues parets guardava una sorpresa extraordinària, allí, en la façana del pati, hi havia un esplèndid testimoni històric, un sorprenent plafó ceràmic de la Mare de Déu de la Murta procedent de l'antic monestir de Jerónimos. Un retaule de 12 taulells, datat l’any 1786, que va deixar impressionats els estudiosos visitants.
SEGON
Aquell any 1953, l'Institut Laboral d'Alzira, sota la direcció del senyor Antonio Tormo García, va començar a publicar una magnífica revista de règim intern titulada MURTA, Ventanal de la cultura ribereña, i els seus responsables sempre van manifestar una destacada inclinació per tots els temes relacionats amb el monestir i a la seua titular. I tal com el nom indica, i la seua portada mostrava, la revista va ser una finestra oberta a la història i a la cultura de la nostra comarca. Una finestra capaç de despertar en un grup de catòlics alzirenys la il·lusió de recuperar l’antiga devoció a la de la Mare de Déu de la Murta.
El missatge murteny que desprenia la revista MURTA, havia calat amb força sobre un grup de jóvens d'Acció Catòlica de les parròquies de Sant Joan i de Santa Caterina. I aquell mateix estiu, es va posar en marxa un equip d'estudiosos que buscaven traure a la llum la història d'una advocació mariana un tant oblidada.
El local d'Acció Catòlica a la Plaça Major, va ser l'escenari de les primeres reunions de treball en què participaren Juan Bautista Blasco Ferrer, Enrique Nuñez Tello, Enrique Marzal Boluda, Salvador Ausina Sanz, José Boscá Guillem, i molts altres jóvens que, de manera més o menys compromesa, manifestaven també el seu interés a col·laborar amb l'equip de treball. L'estudi sobre el monestir de la Murta i la Mare de Déu resultava tan atractiu que prompte es van sumar algunes destacades personalitats, com el doctor Manuel Just Aparicio, l'escriptor Eduardo Soler i Estruch, l'historiador Rafael Sifre Pla i el mateix alcalde de la ciutat, el senyor Bernardo Andrés Bono.
En aquella Alzira de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, al catolicisme local se li obria la finestra d'un nou renaixement religiós capaç de fer realitat els somnis i les il·lusions més inabastables. Havien començat a aflorar energies poderoses capaces de posar en marxa una infinitat de projectes religiosos entre els quals va destacar, “La Junta de Reconstrucción de la Imagen de Nuestra Señora de la Murta”.
TERCER
Va ser durant la festa de la Candelera de l'any 1954, quan aquell grup de jóvens d'Acció Catòlica, considerant-se continuadors de la tradició i devoció d'Alzira a la Mare de Déu de la Murta, prengueren la decisió de reconstruir la Imatge de la Mare de Déu, amb una gran il·lusió i amb la mirada posada en el simbolisme històric que podia albergar-se davall el seu mantell monacal, considerat per alguns, mil·lenari. L'esplendorós passat del monestir de Jerónimos era motiu més que suficient per a començar un nou projecte religiós carregat de justificades motivacions.
Els primers passos van consistir a recaptar el capital necessaris per a la construcció de la nova imatge amb el permís previ del senyor arxipreste de Santa Caterina, el reverend Antonio Sanchis Castellanos, qui va mostrar des del primer moment el seu total suport. El dia 17 de març de 1954, el senyor Bisbe Auxiliar de la diòcesi de València, reverend Jacinto Argaya, va aprovar unes oracions dedicades a la Mare de Déu de la Murta, que li havien sigut proporcionades per Juan B. Blasco Ferrer.
Els esdeveniments començaren a precipitar-se i, durant el mes d'abril d'aquell any, el jove Bernardo Rossell Magraner va fer donació -al grup responsable de la construcció de la nova imatge de la Mare de Déu- d'una corona de plata que va pertànyer a l'antiga talla de la Mare de Déu, i que la seua família havia pogut salvar de l'incendi del mes de maig de 1936. Aquesta troballa resultava fonamental per a la reconstrucció de l'escultura mariana, així que el jove Enrique Núñez Tello, es va desplaçar al domicili de la Família Galvañón a València, a fi de demanar informació, ja que en la base de la corona estava gravada la inscripció següent: “Obsequio a Nuestra Señora de la Murta. Manuela Galvañón Solanich, año 1893”. Amb esta visita es va confirmar l'autenticitat de la corona de plata de la Mare de Déu i es va aconseguir també que la família Galvañón es fera càrrec de la seva restauració i, també, de l'adquisició d'una corona nova amb les mateixes característiques per al Jesuset.
Durant aquell mes d'abril de 1954, Enrique Núñez va visitar diversos tallers d'escultors i d'empreses tèxtils de València amb la finalitat de demanar informació sobre pressupostos per a fer la nova imatge i vestir-la, i després de moltes deliberacions, va quedar triada la proposta que va fer el taller d'escultors de Gaspar i Pérez per al modelatge i construcció de la imatge. I per a vestir-la, el taller de tele
s i confeccions “Fàbrica d'Ornaments d'Església Justo Burillo i Cia.” –La coneguda “Casa Burillo” situada en el número 10 del carrer de la Pau de la capital- que van confeccionar el mantell i el pitet. El cost total de la nova imatge va ser pressupostat en 5.400 pessetes. La nova escultura era una Mare de Déu de vestir de 77 centímetres d'alçària, tallada en fusta i sostinguda sobre una peanya policromada amb or fi. Les mides es van prendre basant-se en una fotografia postal de l'antiga Mare de Déu de la Murta, que guardava el senyor Salvador Enguix España, ajustant la seua proporcionalitat a la grandària de la corona de plata donada per la família Galvañón l'any 1893.
QUART
Aquell grup d'entusiastes alzirenys encapçalats pel jove Juan B. Blasco Ferrer, no va dubtar a posar-se en contacte amb totes les persones conegudes a fi de demanar la seua col·laboració econòmica. Es va iniciar una abundant correspondència amb alzirenys il·lustres que residien fora d'Alzira. Amb data 22 d'abril de 1954, Juan Blasco, escriu una carta al procurador en corts, el senyor Eugenio Martí Sanchis, a qui informa del projecte de recuperar la devoció mariana de la Murta, recordant la romeria de l'any 1935 celebrada amb motiu de l'octau centenari del naixement del Pare Sant Bernat, i sol·licitant-li la corresponent ajuda i no sols econòmica. També amb data 22 d'abril, escriu una carta a la senyora Enriqueta Sainz de Carlos, propietària de la finca de la Murta, demanant la seua col·laboració econòmica i també una possible documentació relacionada amb l'antic monestir de la Vall dels Miracles o Vall de la Murta. Petició que es va veure recompensada amb un donatiu de 500 pessetes. Amb data 21 d'abril, Juan Blasco escriu al Bisbe de Tarragona a qui li demana informació sobre una imatge de la Mare de Déu de la Murta que l'arquebisbe Vich hauria portat a aquella diòcesi quan va regentar el seu bisbat.
Durant el mes de juny s'intensifiquen els treballs i els viatges a València a fi de perfilar tots els detalls de lanova imatge de la Mare de Déu,
especialment la màscara de la cara i la selecció de les teles per a vestir-la; paral·lelament es continuen buscant els recursos econòmics necessaris amb els quals fer front al pagament dels diversos dispendis que s'anaven produint.
El dia 13 de juliol de 1954 es va sol·licitar l'aprovació de la nova imatge de la Mare de Déu de la Murta a la Comissió Diocesana d'Art Sacre de l'Arquebisbat de València, així com també, la seua benedicció. Peticions que van ser aprovades el dia 14 d’aquell mes, sent autoritzat el senyor arxipreste de la ciutat, reverend Antonio Sanchis Castellanos, a fer la solemne consagració el dia 24 de juliol, amb el pagament previ de la taxa de 31 pessetes.
A partir d'aquell moment el programa d'activitats es va accelerar de manera espectacular. El ja esmentat dia 24 de juliol, just l'endemà de la festivitat dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia, es va organitzar una benedicció fastuosa en les mateixes ruïnes del monestir de la Murta. La cerimònia religiosa va estar presidida pel sacerdot alzireny, reverend Bernardo Mascarell. Aquella jornada estiuenca va resultar tot un èxit sense precedents, van participar tots els clergues d'Alzira en representació de les seues respectives parròquies, junt amb les autoritats municipals, acadèmiques i socials. S'havia iniciat la consolidació d'un somni daurat.
QUINT
Una vegada entronitzada la nova imatge de la Mare de Déu de la Murta en l'Església Arxiprestal de Santa Caterina, la Junta Directiva en la seua reunió del dia 30 d'octubre de 1954, presidida per Juan B. Blasco Ferrer i amb la presència del vicepresident el senyor Manuel Just, del secretari, el senyor Enrique Núñez, del tresorer, el senyor José Bosca i els vocals, el senyor Salvador Ausina Sanz i el senyor Bernardo Rossell, es pren l'acord de demanar al senyor arxipreste, la possibilitat d'ocupar l'antiga capella de la Mare de Déu situada al costat de l'evangeli de l'altar de Sant Bernat, on ja s'havia venerat des de la primera exclaustració del monestir de la Murta, l'any 1821, fins a la seua desaparició l'any 1936. Esta petició era perquè la Imatge de la Mare de Déu estava des del dia de la seua benedicció al costat de l'evangeli de l'altar major de Santa Caterina sense cap protecció de les inclemències mediambientals. També, els jóvens promotors van prendre la decisió de legalitzar la nova confraria amb la finalitat de prosseguir amb el culte i la devoció a la seua Santíssima Mare, d'una manera més oficial i amb totes les obligacions i drets de les altres confraries. I amb aquella finalitat es va redactar un reglament que contenia 21 articles distribuïts en tres capítols i unes disposicions generals. El capítol I, el conformen cinc articles que es referixen a l’Erecció i finalitat de la Germandat, de la següent manera,
Articulo 1º.- Se erige canónicamente en la Iglesia Parroquial de Sta. Catalina Vg. y Mr. de Alcira, la Hermandad de Caballeros de la Santísima Virgen Nuestra Señora de la Murta.
Articulo 2º.- El fin de la Hermandad es incrementar la devoción a la Virgen Santísima Inmaculada, en su más genuino sentido como medio para llegar a Jesucristo, amándola y venerándola como Madre de Dios y Madre Nuestra, medianera de todas las Gracias. Para ello estudiará la Hermandad los dogmas y prerrogativas a Ella referentes.
Como objeto sensible y expresión física de esta devoción a María Santísima la Hermandad venerará la Imagen de Nuestra Señora en el Titulo y advocación de Nuestra Señora de la Murta; por cuya Imagen referirá a la Virgen Santísima todo el culto externo, basándose para ello en la documentadísima y alcireña historia de dicha advocación.
Articulo 3º.- La Hermandad tendrá anexos fines caritativos fomentando la hermandad cristiana y fines culturales dando en estos preferencia al estudio de la historia de Alcira.
Articulo 4º.- Los componentes de la Hermandad tendrán un Círculo de Estudios mensual.
Articulo 5º.- La Hermandad celebrará la fiesta de Nuestra Señora de la Murta el día dos de febrero en que tradicionalmente se celebraba desde siglos. Así mismo, si le fuera posible a la Hermandad se celebrará otra fiesta en el último domingo de mayo para venerarla como Medianera de Todas las Gracias.
L'esmentat reglament va ser enviat amb el vistiplau del senyor arxipreste, al senyor arquebisbe de València, Reverendíssim Senyor Marcelino Olaechea i Loizaga, qui amb data 17 de novembre de 1954 es va dignar aprovar-ho i erigir canònicament la “Germandat de Cavallers de la Mare de Déu de la Murta”. També es van fundar de manera annexa a aquesta germandat, l'Associació Femenina de la Mare de Déu de la Murta, i una Congregació Infantil d'Amics del Jesuset de la Murta. Ja amb el pas del temps aquestes organitzacions van quedar unides i integrades en l'actual REIAL CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE LA MURTA.
SEXT
La Germandat de Cavallers de la Mare de Déu de la Murta, havia començat amb força el seu camí, i el seu president el senyor Juan B. Blasco Ferrer prompte va iniciar els primers contactes amb la comunitat
de monjos Jerónimos del monestir de Santa Maria del Parral de Segòvia, a fi de demanar informació sobre la història del monestir alzireny. I molt prompte, la germandat va aconseguir reunir una gran documentació sobre l'orde jerònima i sobre el cenobi de la Murta, degut especialment als esforços del president i de D. Enrique Nuñez.
Servisca com a exemple la troballa miraculosa de l'important document titulat, Historia de la fundación del Monasterio del Valle de Miralles y allazgo de la Santísima Imagen de Nuestra Señora de la Murta, año 1773, original del pare Juan Bautista Morera prior del monestir de la Murta, i del qual va ser cedida una còpia a la Reial Confraria per gentilesa del seu propietari, l'il·lustríssim senyor baró de Terrateig. I tot això, sense perdre de vista la intensa recerca d'informació durant els mesos de setembre a novembre de 1955, d'altres fonts documentals en l'Arxiu Històric Nacional de Madrid.
I tot per mediació del citat D. Eugenio Martí Sanchis, que va contactar directament amb D. Francisco Sintes, aleshores director general d'Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació Naconal, i de D. Luis Sánchez Belda, director de l'Arxiu Històric Nacional. Es van localitzar, en l'esmentat arxiu, 292 pergamins datats entre 1289 i 1667 referits tant a la Vall de la Murta com al Monestir Jerònim i, també, un lligall de papers administratius de l'época del renaixement, un Llibre de Censos del segle XVI, diferents Actes Capitulars datades entre 1580 i 1661, i un Registre de Religiosos comprés entre 1537 i 1798. Destacar que va cridar l'atenció de D. Enrique Nuñez entre els lligalls localitzats un titulat “Trasllat d'un document eclesiàstic sobre indulgències concedides als que visiten la Mare de Déu de la Murta” (any 1469) del qual finalment es va sol·licitar còpia traduïda del llatí amb un cost estimat de 200 pessetes.
Però s’havia d’arribar més lluny, i es necessitaven ajudes importants, així que, durant el mes de febrer de 1955, la Germandat -coneixedora de la seua devoció mariana- va decidir nomenar la senyora Concha Piquer, Cambrera Honorària Perpètua, enviant un calorós escrit a Logronyo elogiant el seu art i la seua gran dignitat artística a més de les seues dos facetes més personals, la de cristiana i la de valenciana. Nomenament que la senyora Concha Piquer, va agrair fent arribar un gir de mil pessetes, el dia 25 de març, per a la restauració de la capella de Santa Caterina. A continuació es va iniciar un calendari de treball amb la finalitat de donar a conéixer als mitjans de comunicació l'advocació mariana murtenya. Es va mantindre correspondència amb l'Anuari Catòlic Espanyol, que dirigia Fra Justo Pérez de Urbel, amb els periòdics LAS PROVINCIAS i LEVANTE, amb la revista Ànims, i amb les emissores, Ràdio Alzira-SER i Ràdio València.
D'altra banda, s’havia d’atendre també la recuperació de la litúrgia pròpia de la devoció mariana de la Mare de Déu de la Murta i, amb aquesta finalitat, es van escriure les oracions per al septenari que la Germandat havia disposat celebrar a finals del mes de maig. Es van compondre uns gojos nous i unes oracions per al rosari, obra de Juan B. Blasco per a cada dia del Septenari:
Día 1º.- Ntra.Sra.de la Murta, Reina de los ascetas de la Murta.
Día 2º.- Ntra.Sra.de la Murta, Reina de los afligidos y consuelo de los decepcionados.
Día 3º.- Regla Monástica, Monasterio de Jerónimos de Ntra.Sra.de la Murta
Día 4º.- Visitantes de Ntra.Sra.de la Murta: San Vicent Ferrer, Santo Tomás de Villanueva y Beato Juan de Ribera.
Día 5º.- Peregrinaciones piadosas a Ntra.Sra.de la Murta: Felipe II, 19 de Febrero de 1586.
Día 6º.- Ntra.Sra.de la Murta: Sede de la sabiduría y camino hacia Jesucristo.
SÈPTIM
En la reunió de la Junta Directiva del dia 21 de gener de 1955, es van prendre els acords de nomenar Confrares d'Honor la senyora Enriqueta Sainz de Carlos, viuda de Cantos, la qual va agrair el nomenament amb un donatiu de mil pessetes, el Pare Fra Justo Pérez de Urbel, i el procurador en Corts il·lustríssim Senyor Eugenio Martí Sanchis. També es van ampliar els càrrecs de la Junta Directiva, creant-se les figures de Depositari i Administrador, Regidor d'estudis històrics, Regidor d'estudis religiosos i Regidor de relacions i coordinació, arribant-se a l'acord de convocar el primer Capitul General de la Germandat per al dia 28 d'aquell mateix mes de gener. També es va acordar nomenar primera Padrina de la festa de la Candelera la senyora Amparo Bono de Oro, la qual va estar acompanyada pel senyor Salvador Núñez Garés, com a Padrí.
En el mes de febrer de 1955, tingué lloc la primera festa de la Candelera de la Mare de Déu de la Murta, després de la guerra civil, la qual es va celebrar en l'altar dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia, reblit de clavells i plantes ornamentals, amb una homilia a càrrec del reverend pare, Juan Benavent, rector de l'Església de Sant Joan Bosco de València, que va deixar impressionats els feligresos. La Padrina d'aquella primera festa va ser, com ja hem mencionat, la senyora Amparo Bono, es van repartir les candeletes menudes amb un ramet de murta lligat amb un llaç blanc i les candeles majors portaven la senyera valenciana per llaç. En finalitzar la missa solemne va haver-hi besamà a la Mare de Déu només per als xiquets, que van assistir en gran nombre. La festa va aconseguir una gran repercussió social i la premsa va reflectir l'esdeveniment inclús amb il·lustració fotogràfica de la Padrina senyora Amparo Bono, junt amb les cambreres d'aquella primera festa: les senyores i senyoretes, María Carmen Piera, Elisa Palop, María Consuelo Colomer, María Carmen Escrivá, Isabel Núñez, Marita Ferrer, Consuelín Miró, María Teresa Núñez, Ángeles Colomer, Ana María Pereperez, Maruja Lloret, Purificación Rubio, Amparín Rossell i Maruja García.
Transcorreguts ja els primers mesos de treball preparatori, la nova Germandat de Cavallers de la Mare de Déu de la Murta, havia començat a gaudir d'un rellevant prestigi a causa de la gran quantitat d'adhesions que estava rebent per part del món de la cultura, de l'economia, de la docència i de la política local. I enmig de tota aquesta aurèola d'esplendor tingué lloc la primera Junta General el dia 28 de gener de 1955, on el doctor i poeta el senyor Manuel Just, va exposar una sèrie de dades històriques relacionades amb la Mare de Déu, amb el seu antic monestir i amb el seu impressionant patrimoni. Després, es va fer pública la llista de les cambreres que van acompanyar els padrins en la festa de la Candelera, i de l'obsequi que aquestes van oferir a la Mare de Déu, i que va consistir en un grup escultòric format per un núvol amb dos àngels i els escuts de la ciutat i de la Reial Confraria, com a element complementari de la Imatge de la Mare de Déu, així com també, l'obsequi de la padrina consistent en un ceptre d'or, plata i robins, en record d’allò que, segons diu la tradició, va regalar el rei Felip II a la Mare de Déu, durant la seua visita al Monestir.
OCTAU
Els esdeveniments anaven confirmant la consolidació d'un bell somni marià. El dia 10 de novembre de 1955, i en sessió ordinària de la Junta Directiva, es van analitzar els avanços en la investigació sobre documents de l'Arxiu Històric Nacional i de la Direcció General d'Arxius i Biblioteques. I tot sense deixar de costat el treball d'aproximació a les personalitats més il·lustres que pogueren estar relacionades amb el monestir de la Murta. Es va nomenar Cavaller d'Honor a l'excel·lentíssim Senyor Jesús Manglano de Montull, baró de Terrateig, descendent del senyor Diego de Vich Manrique de Lara, antiga família protectora del monestir. Precisament de l'esmentada família Vich, la Confraria agafaria el seu blasó familiar com a emblema.
El creixement de la Reial Confraria, aconsellava donar un rumb nou a la Germandat consolidant les seues Juntes Directives de cavallers i de senyores. Així, en l'Assemblea General del dia 12 de maig de 1957, s'anomena presidenta de l'Associació Femenina de la Mare de Déu de la Murta la senyora Amparo Bono de Oro, secretària a la senyora María Perepérez de Núñez i tresorera a la senyora Amparo Redal de Presència, assistides pel següent grup de vocals, la senyora María Colom de Andrés, senyora Milagros Ferrandis de Rossell, senyora Dolores Blasco de Just, senyora Carmen Fontana de Ferrer, senyora Carmen Roselló de Mansilla, senyora Teresa Tello de Núñez, senyora Maria Redal de Piera, senyora María Perepérez de Ferrer i la senyora Trinidad Redal de Martínez. També es va acordar renovar els càrrecs de la Junta de cavallers, quedant elegits els nous directius de la següent manera, president, el senyor Rafael Preséncia Lliso; secretari, el senyor Vicente Sanz Castellanos; tresorer, el senyor Bernardo Ferrer Perepérez, i regidors d'Assumptes Històrics, el senyor Manuel Just Aparicio; el senyor Ricardo Fluixá Gómez i el senyor Enrique Núñez Tello. Regidors d'Assumptes Religiosos, el senyor Vicente Ferrer Calatayud i el senyor Juan B. Blasco Ferrer, assistits pels deu senyors regidors següents, Manuel Oro López, Salvador Núñez Gares, José Durá, Manuel Martínez Cunca, José Negueroles Company, José Pellicer Magraner, Enrique Núñez Tello, Adolfo Piera, José Vila i Jaime Mansilla Planas.
NOVÉ
Però el procés de consolidació de la Reial Confraria de la Mare de Déu de la Murta, no seria un camí de roses, i molt prompte van aparéixer els primers problemes, i els difícils conflictes amb el clero i amb altres confraries de la ciutat.
Encara no havia passat el primer any des de la seua creació, ja començaren a aparéixer els primers indicis de desencontre., El mes de maig de 1955, la Reial Confraria, havia sol·licitat permís per a celebrar el septenari de la Mare de Déu de la Murta en l'altar de Sant Bernat, permís que va ser denegat per l'Arxiconfraria dels Sants Patrons, amb data 12 de maig de 1955. I amb anterioritat, al febrer del mateix any es va proposar en ambients fallers una Ofrena Floral a la Mare de Déu de la Murta, que finalment tampoc es va celebrar. En aquells dies encara ningú no podia imaginar que aquella situació de desencontres desencadenaria un clima ben difícil de sostindre.
Resulta impossible explicar la història de la Reial Confraria de la Mare de Déu de la Murta sense fer referència a l'Assemblea General Extraordinària del dia 13 d'octubre de 1957, on el senyor president, el senyor Rafael Presencia Lliso i tota la seua Junta Directiva van presentar la dimissió irrevocable. La troballa per part del clergue escolapi pare Blay, en l'Arxiu Municipal d'Alzira, d'un document amb data 6 de maig de 1893, i en el qual, la Corporació Municipal anomena la Mare de Déu de la Murta Copatrona de la ciutat d'Alzira, així com la posterior publicació d'aquest document per part de la Reial Confraria, amb la finalitat de donar a conéixer als ciutadans tan singular acord municipal, van despertar la més absoluta desconfiança entre la comunitat de confraries patronals de la ciutat.
Aquella Junta General va arribar a tindre una duració de més de tres hores, produint-se una infinitat d'intervencions relacionades amb l'únic punt de l'ordre del dia, el de la dimissió, o no, de la junta rectora. I finalment, el president i la junta directiva van prendre la decisió de continuar en els seus càrrecs si tots els presents assumien la responsabilitat de defendre sense pal·liatius el seu treball, cosa que va provocar l'aplaudiment unànime dels assistents com a mostra de suport al president i a tota la seua Junta Directiva.
A partir d'aquell dia, la Reial Confraria de la Mare de Déu de la Murta va començar a viure moments difícils, però també, moltes hores i molts anys d'inoblidable esplendor.
EPÍLEG
En el transcórrer del seu mig segle llarg de vida, la Reial Confraria de la Mare de Déu de la Murta, ha dut a terme diverses iniciatives amb la finalitat d'engrandir el prestigi d'una de les devocions marianes més antigues de la ciutat. I entre les moltes activitats, cal destacar la reconstrucció de la seua capella, en l'església de Santa Caterina, i que va ser beneïda el dia 2 de febrer de 1960, festa de la Candelera, així com la construcció del magnífic retaule barroc, tallat en fusta castellana per l'escultor, José Catalunya, i policromat amb or fi per l'artista valencià, Francisco López, sent beneït durant el septenari del mes de juny de l'any 1968 pel senyor arxipreste de la ciutat el reverend, Francisco Albiol Bañon. I tot això acompanyat d'un ampli programa d'activitats com, la convocatòria de dos Jocs Florals, Setmanes Culturals, exposicions d'art i de patrimoni històric, concerts musicals, i per descomptat, la ja tradicional romeria del primer diumenge de juny, que cada any dóna vida a les pedres històriques del Monestir. I totes aquestes activitats han sigut realitzades, i es realitzen, com a suport i complement al programa religiós que determina la pròpia litúrgia mariana en honor de la Mare de Déu de la Murta, i que constituïxen l'element distintiu de l'actual Reial Confraria de la Mare de Déu de la Murta.
Alzira, gener de 2011.
Josep Lluís Andrés
Salvador Montalvà