Conten els vells que, aquell mateix dia, només posar els peus en la conquerida Algetzira, el primer pas que va fer el gran monarca cristià va ser manar buscar les despulles mortals del recordat Bernat, sant monjo cistercenc del Monestir de Poblet, i les de les seues germanes Maria i Gràcia, tots tres martiritzats i soterrats en un veral pròxim al riu Xúquer. El rei en Jaume, vinculat des de sempre a la comunitat religiosa de l'orde del Cister, i de manera especial a l'Abadia de Santa Maria de Poblet, que era la seua segona casa, coneixia amb detall la vida de fra Bernat, i sabia ben bé de tots els miracles que havia fet a Poblet. Però sobre totes les coses, sabia del gran servei que, com a monjo del Cister i servent de Déu, havia prestat a la seua família, primer al seu besavi el comte de Barcelona, Ramón Berenguer IV, i després al seu avi el rei Alfons I.
Moltes i variades foren les investigacions que va fer el rei. Va interrogar les persones més sàvies i de més edat de la nostra comarca per poder localitzar el paratge on van morir els tres germans. Però ningú no li va donar resposta. Era el secret més ben guardat per aquells que havien consolidat l'execució.
Els dies passaven i passaven sense contemplació, i les indagacions no donaven resultat, així que, ja no quedava més opció que rastrejar el terreny pam a pam. Un exèrcit d'homes valents iniciaren un procés d' excavacions per les dues voreres del camí que va d'Algetzira a Pintarrafes des de l'embarcador del riu Xúquer.
El temps transcorria amb rapidesa i la suprema presència del sobirà era requerida en el front de batalla. Malauradament, la recerca de l'estimat tresor no resultava fructuosa i no s'aconseguien resultats. La desesperació començava a enfonsar l'anima del més poderós monarca de la cristiandat, el qual sabia ben bé, que no podia desistir en la seua lluita per recuperar les sagrades despulles.
Era ple hivern i feia fred, els dies es feien curts i les nits massa llargues. I un dia, a última hora de la vesprada, mentres el rei contemplava el territori riberenc des de la cima de la muntanyeta més pròxima a la població, i desesperat d'allò més no poder, va alçar els ulls cap al cel i li va demanar a Déu Nostre Senyor que l'ajudara, li va prometre que si recuperava els cossos dels màrtirs, manaria construir allí mateix, una bona ermita dedicada a la veneració del Salvador.
I Déu Nostre Senyor, una vegada més, va escoltar la petició del seu monarca preferit.
A poc a poc, el dia començava a tancar portes i el rei va iniciar el retorn a la Vila. I just en aquell moment, quan les primeres foscors de la nit feren acte de presència, tres potents cometes missatgers baixaren del més alt del cel, i aterraren en la zona on estaven soterrats els cossos sagrats.
El prodigiós espectacle estel·lar va causar gran impressió entre els habitants de la comarca. El rei, es va adonar de seguida que allò era un senyal del cel, i va notar al seu costat la presència de Déu. De manera immediata, i des d'aquell mateix cim muntanyós on es trobava, va donar les ordres necessàries perquè al dia següent foren buscades les apreciades relíquies en aquell espai marcat per les estreles.
Déu Nostre Senyor havia atés la petició del rei, i els tres estels miraculosos posaren fi a l'angoixa reial, i el recompensaren amb la benaurada troballa.
Jaume I, en agraïment, no solament va complir la promesa de construir una ermita dedicada al Salvador, en el punt més alt de la muntanyeta, sinó que també, va manar la construcció en el camp sagrat de la troballa, a l'altra part del riu Xúquer, d'una esplèndida capella amb tres grans sepulcres, per a guardar i venerar durant tots els segles venidors, els cossos dels tres sants màrtirs de la cristiandat.
Corria l'any del Senyor de 1243, i el rei en Jaume I, se n'anà d'Algetzira gojós i satisfet per haver aconseguit un dels grans objectius de la seua croada. Però el que no sabia aleshores el Rei Conqueridor, era que el mateix sòl riberenc que havia sigut morada pòstuma del sant monjo fra Bernat i de les seues germanes Maria i Gràcia, seria també l'últim escenari de la seua existència, on passaria el darrer mes de la seua vida, i on acabaria finalment els seus dies terrenals.
En la Vila d'Algetzira, el rei en Jaume, rodejat dels homes fidels que l'havien acompanyat al llarg de la seua vida, com el Gran Mestre del Temple i Bisbe d'Osca, Jaume Sarroca, i dels grans eclesiàstics i nobles cavallers, va fer l'últim testament i va repartir els seus regnes entre els dos fills legítims, Pere i Jaume.
Finalment, es va desvestir de rei i es va vestir de monjo del Cister, i va manifestar la seua última voluntat de mampendre el camí cap a Poblet, per a morir i ser enterrat en el Monestir cistercenc, junt al seu iaio, el rei Alfons I.
Va morir camí de València el dia 27 de juliol del 1276, en el lloc exacte on el seu fill, Pere el Gran, va manar alçar una esplèndida creu coberta amb l'escut de la seua dinastia reial.
Déu Nostre Senyor, i no sé si, igualment el pare sant Bernat, van voler que la nostra terra fóra també el punt de partida cap al cel del més gran monarca de la cristiandat.
Al Rei en Jaume I, en el VIII Centenari del seu naixement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario